5é Tastet de macros: cremadors i entranyes de l' OT.

  

  

!La prisa mata y lo barato sale caro!

Tot just acabo de llegir el Manifest en defensa de l'artesania escopit per Marcos Pacheco al seu bloc...

El terrisser d'ofici i amb ànima de formiga reivindica amb destresa la incomprensió que pateix l'objecte artesà vs. l'industrial.

Vull adherir-me a aquest reclam!

Com que en Marcos ja ho ha dit tot...

Em limitaré a deixar constància d'un procés artesà de decoració d'un Tomba-truites; procés lent i laboriòs...que a més no sempre dóna el resultat desitjat!!!

En aquesta imatge es veu una peça esmaltada en cru amb dibuixos pintats a mà. (Peça única feta per encàrrec amb decoració personalitzada!)

El tomba-truites ha d'anar a viure a una casa amb una parella i un gos!!!

No he calculat el temps dedicat perquè sinó perderé passió per l'ofici...

El resultat un cop pintat...

però

ja se sap, qui juga amb foc es crema...i a les entranyes del forn el ceramista no hi mana.

Bé, fet el pas a pas d'aquest accident ceràmic com sempre aprenc moltes coses!

Però, també, vull evidenciar la ingratitud de l'artesania.

 Per a què s'entengui bé,una peça única, és única...el temps que s'hi dedica és ampli. No solc fer dues peces...

o això intento...

De vegades...els resultats són inesperats (allò No esperat... l'esquerda no és bella en les peces utilitàries!!!) però altres vegades alguna petita incorrecció fa que la peça adquireixi plena autenticitat!

Com n'és mostra un altre tomba-truites aquest amb un Lauburu amb una petita calva d'esmalt.

Si això fos un procés industrial...la peça a les escombraries!

Ara tot queda a altres mans que ja no seran les meves,

Queda a les mans de la persona que ha fet l'encàrrec...

i serà ella que haurà d'apreciar l'objecte que té entre mans o desfer-se'n i anar a agarberar-se a les botigues que venen ceràmica industrial-freda-sense ànima i amb olor a oli de xurros!!!

Rekreandome.

4º Tastet de macros: avui... fums i guspires al bidó on fire!!!

3º tastet... ja arriba la pasta!

Quan la pasta seca es rehidrata...podem gaudir d'aquestes vistes aèries sense haver de volar!

2n TASTET DE MACROS. Llàgrimes d'òxid!

Un simple Bidó!!!

A mim ensinou-me tudo.

Ensinou-me a olhar para as coisas.

Aponta-me todas as coisas que há nas flores.

Mostra-me como as pedras são engraçadas

Quando a gente as tem na mão 

E olha devagar para elas.

                                        Alberto Caeiro................................poemas!

E gozando o nosso segredo comum
Que é o de saber por toda a parte
Que não há mistério no mundo
E que tudo vale a pena.

                                      ...més Alberto Caeiro ( heterònim de Fernando Pessoa).

Tastet de macros ceràmics!

El laboratori us convida a gaudir d'aquestes fotografies, un tastet d' allò que s'està coent...

Quina paradisíaca platja és l'interior d'un bol...

Aquestes dues imatges corresponen a una mateixa peça que desitjo 

pogueu veure a la fira de Verdú, són de pastes refractàries "sui generis"

amb esmalt de feldspat, creta i òxid de coure, amb pàtines de ferro

i amb un toc de fum!

 Les tres imatges següents són un experiment amb pastes d'alta i baixa temperatura,

l'experiment consisteix en engalvar una peça de pasta de manganés amb gres que conté un 20% de pasta fèrrica, en un recipient de pasta refractària xamotada...

...el resultat, ja veieu la mostra de la tensió que va viure el fang dins el 

forn, un procés que lamentablement els nostres ulls 

no ignífugs no poden observar...

però aquí queda el fòssil d'una lluita matèrica que el foc va provocar!

Una altre diversió, pasta de paper amb fang refractari i un esmalt salat!

Per últim però no menys important; la meva estimada pasta Sínia, estimada perquè

la treballo des de l'inici: extracció, neteja, moltura i preparació...

té el color de les montanyes que m'han vist crèixer!!!

Doncs bé, desitjo que us hagi agradat aquest tastet.

Arreveure

Salut