Tot just acabo de llegir el Manifest en defensa de l'artesania escopit per Marcos Pacheco al seu bloc...
El terrisser d'ofici i amb ànima de formiga reivindica amb destresa la incomprensió que pateix l'objecte artesà vs. l'industrial.
Vull adherir-me a aquest reclam!
Com que en Marcos ja ho ha dit tot...
Em limitaré a deixar constància d'un procés artesà de decoració d'un Tomba-truites; procés lent i laboriòs...que a més no sempre dóna el resultat desitjat!!!
En aquesta imatge es veu una peça esmaltada en cru amb dibuixos pintats a mà. (Peça única feta per encàrrec amb decoració personalitzada!)
El tomba-truites ha d'anar a viure a una casa amb una parella i un gos!!!
No he calculat el temps dedicat perquè sinó perderé passió per l'ofici...
El resultat un cop pintat...
però
ja se sap, qui juga amb foc es crema...i a les entranyes del forn el ceramista no hi mana.
Bé, fet el pas a pas d'aquest accident ceràmic com sempre aprenc moltes coses!
Però, també, vull evidenciar la ingratitud de l'artesania.
Per a què s'entengui bé,una peça única, és única...el temps que s'hi dedica és ampli. No solc fer dues peces...
o això intento...
De vegades...els resultats són inesperats (allò No esperat... l'esquerda no és bella en les peces utilitàries!!!) però altres vegades alguna petita incorrecció fa que la peça adquireixi plena autenticitat!
Com n'és mostra un altre tomba-truites aquest amb un Lauburu amb una petita calva d'esmalt.
Si això fos un procés industrial...la peça a les escombraries!
Ara tot queda a altres mans que ja no seran les meves,
Queda a les mans de la persona que ha fet l'encàrrec...
i serà ella que haurà d'apreciar l'objecte que té entre mans o desfer-se'n i anar a agarberar-se a les botigues que venen ceràmica industrial-freda-sense ànima i amb olor a oli de xurros!!!
